Surfeando la herencia es va estrenar al juny de 2022 dins del programa Joves en Dansa, coordinat pel Conservatori Professional de Dansa Reina Sofía de Granada, en col·laboració amb el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada. La peça va formar part de la programació oficial del FEX 2022, marc d’extensió del festival, i es va presentar en quatre funcions: el 24 de juny al Teatre Alhambra (21 h), el 25 de juny en doble funció en el mateix espai (20 h i 22 h), i el 26 de juny al Teatre Municipal Mira de Amescua de Guadix (21 h).
Dirigida per Roseta Plasencia com a coreògrafa convidada, l’obra va ser interpretada per alumnat de 5é i 6é curs de Dansa Clàssica i Dansa Contemporània del Conservatori Reina Sofía. Amb un elenc de 18 joves intèrprets, la peça es va construir com una creació col·lectiva a partir d’improvisacions, tallers i dinàmiques participatives que van posar en primer pla les veus i preocupacions de l’anomenada Generació Z.
Surfeando la herencia entén la dansa contemporània com un recurs escènic obert, versàtil i profundament lligat a la vida quotidiana. La peça proposa la dansa com a via d’expressió i com a ferramenta per connectar amb el cos, amb la comunitat i amb el món, oferint un espai on compartir pors, somnis i desitjos d’una generació que transita entre els 17 i els 25 anys.
Al llarg del procés creatiu van anar emergint temes que travessen la joventut actual: la cerca d’identitat, els rols i estereotips de gènere, la diversitat i l’orientació sexual, la pressió social vinculada a la imatge i l’estètica, les exigències acadèmiques i professionals, les xarxes socials o la productivitat com a mandat. Totes aquestes qüestions es van transformar en material coreogràfic, convertint-se en escenes que reflectixen la tensió entre la vulnerabilitat i la força del col·lectiu.
L’obra es presenta com una metàfora viva de la joventut contemporània: “Vivint en un món que ens consumix i ens substituïx amb la mateixa facilitat que algú dobla un paper o encén un cigarret, la Generació Z, i també les futures, som la representació de l’enigma de l’identitat, de la incertesa cap al futur, de la inestabilitat del present.”
Aquesta estrena va suposar un punt d’inflexió: de l’experiència de Surfeando la herencia sorgix la voluntat de donar continuïtat al treball col·lectiu i de crear un marc estable per a la investigació artística i l’acompanyament a noves generacions. Així va nàixer Projecte Escènic Llavor, la plataforma que hui acull i projecta iniciatives com aquesta, reafirmant el compromís amb la creació contemporània, la participació i la transformació social a través de les arts escèniques.
