Un espai de creació per a joves intèrprets en trànsit cap al món professional
Surfeando la herencia va ser el projecte inaugural de Projecte Escènic Llavor, concebut com una plataforma per acompanyar artistes emergents en els seus primers passos cap a la professionalització. La proposta va explorar la identitat de la Generació Z a través de la dansa contemporània, entesa com un espai de trobada, memòria i experimentació compartida.
Impulsar un espai de creació que connecte l’àmbit educatiu amb la pràctica professional, afavorint la visibilitat de joves intèrprets en procés de consolidació. La proposta acompanya les primeres trajectòries, oferint ferramentes que reforcen la seua identitat escènica i la seua inserció en el context artístic professional, al mateix temps que les vincula amb l’entorn local i comunitari.
Visibilitzar joves intèrprets en procés de consolidació, acompanyant la seua transició cap a la pràctica professional. Generar un espai d’investigació i experimentació que afavorisca el diàleg entre educació i creació contemporània, i oportunitats de trobada amb la comunitat artística i el públic.
Laboratoris d’investigació i creació que utilitzen ferramentes tècniques de moviment —com la dansa contemporània i clàssica, la salsa, el high heels, la improvisació i el partnering— junt amb imatges teatrals i textos generats de manera autoreferencial. El procés va combinar dinàmiques col·lectives amb exploracions individuals i va culminar en una peça escènica que va actuar com a pont entre el tancament de l’etapa formativa i l’inici d’un trajecte cap a la professionalització.
Este primer projecte es va crear amb 18 joves intèrprets del Conservatori de Dansa de Granada, que participaren en un laboratori que combinava investigació i creació col·lectiva. Després d’aquest procés de mediació, l’experiència va derivar en una producció professional desenvolupada en coproducció amb la Cia. Roseta Plasencia, que va tindre l’estrena al Teatre Rialto de València en 2024, dins del cicle de programació de Companyies Valencianes de l’Institut Valencià de Cultura.
L’experiència no sols va posar en valor la capacitat creativa de la Generació Z, sinó que també va assentar les bases d’una metodologia participativa que ha continuat desenvolupant-se en projectes posteriors com Col·lectivitats.
El resultat va ser una peça que recollia inquietuds, llenguatges i codis simbòlics propis de la joventut, projectant cap al futur la necessitat de continuar generant espais de trobada entre l’artístic, l’educatiu i el comunitari. La peça va destacar la importància de qüestionar l’herència i confrontar realitats en fricció davant el canvi de paradigma generacional que travessem hui.
Este projecte ha sigut possible gràcies a l’impuls institucional i a la col·laboració d’entitats compromeses amb la creació contemporània i el desenvolupament comunitari.
